Focs a carrers i places - Foguerons 2012

Àlbum fotogràfic sobre els foguerons a carrers i places de Sa Pobla a Gràcia el 2012.

Seguici - Foguerons 2012

Àlbum fotogràfic del seguici 2012, dels foguerons entre la plaça de la Vila de Gràcia i la plaça de la Virreina on es va encendre el fogueró de llum.

Arròs brut - Foguerons 2012

Àlbum fotogràfic de l’Arròs brut 2012, que es va celebrar el divendres 27 de gener al vespre al menjador de l’escola Jujol.

Neix la “Unió dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia”

En el marc de la celebració de la festa de Foguerons de Sant Antoni a Gràcia 2012, el dissabte de 28 de gener, a les 7 hores de la tarda, a la sala de plens de l’Ajuntament de Gràcia, l’Associació Cultural Albopàs, l’Associació cultural TRAM, la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia i la Fundació de Festa Major de Gràcia, van signar l’acte fundacional de la “Unió dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia” amb la finalitat de promoure i difondre festes tradicionals i contemporànies, que amb motiu de Sant Antoni Abat es realitzen a Sa Pobla i al barri de Gràcia de Barcelona.
El foguerons de Sant Antoni - Sa Pobla a Gràcia, aquest any ha arribat a la seva 20 vintena edició.
Lluny o a prop queda la seva primera edició el 1993 quan un mallorquí Toni Torrens natural de Sa Pobla i un emprenedor de cap a peus, negocià amb els representants tècnics i polítics del districte de Gràcia, un permís que al permetés organitzar el darrer dissabte del mes de gener, un petit fogueró a la plaça del Diamant, tal com els que es feien a Sa Pobla la nit de la vigila de del Sant.
La iniciativa que aquest mallorquí inquiet pretenia no era una altra que portar la festa a Gràcia i que la poguessin gaudir tots aquells mallorquins que estaven estudiant o que vivien a la ciutat.
Però les fogueres a Barcelona, on tradicionalment tant s’havien conreat en les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, amb el pas dels anys van esdevindré elements proscrits i la proposta del Toni Torrens, va  fer estarrufar el nas a més d’un –serà que a València no cremen centenars de falles a carrers i places més estretes–
Finalment el regidor del districte en aquells moments Xavier Valls va autoritzar aquells primers foguerons que es van celebrar amb gran èxit a la plaça del Diamant.
Inicialment la celebració que va arribar també a la plaça de la Virreina i a concerts en el CAT, només aplegava als mallorquins que coneixedors de la festa, que cada darrer dissabte del mes de gener es concentraven a Gràcia i a nombrós veïns de Gràcia que encuriosits per la festa recollien gairebé incrèduls la seva bossa de degustació de franc.
L’any 1997 a la festa del foguerons de Gràcia s’hi van sumar a títol personal els tres trams del carrer Verdi que feien Festa Major. Uns anys després el 2000 s’incorporava a la festa la llavors Federació de la Festa Major de Gràcia –avui Fundació Festa Major de Gràcia– cosa que va permetre la incorporació d’altres carrers a la festa com, Plaça del Nord, Joan Blanques de Dalt, Tordera, Llibertat, plaça Gato Peréz, etc.
I aquesta iniciativa que va començar tímidament amb el pas dels anys ha arribat a consolidar-se gairebé com la Festa Major d’Hivern de Gràcia. Ara per garantir-ne la seva continuació i pervivència s’ha creat la “Unió dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia” i que la formen les quatre entitats que directament en prenen part cada any. L’Associació Cultural Albopàs l’entitat mallorquina mare de la festa i que participa activament en cada edició, l’Associació cultural TRAM que gestiona el i organitza diferents concerts i actes culturals a la seva seu, la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, que acull a les diferents colles de cultura popular de la vila i que prenen part en el seguici de la festa i la Fundació de Festa Major de Gràcia que aglutina els diferents carrers que organitzen la festa major i que estan incorporats a la festa.
L’acte fundacional de la “Unió dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia” la van signar Toni Torrent en representació de l’Associació Cultural Albopàs, Jordi Fàbregas en nom de l’Associació cultural TRAM, Arnau Solaní com a representat de la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia i Ricard Estruch ho va fer en mon de la Fundació de Festa Major de Gràcia.
En el decurs de l’acte les esmentades entitats de Gràcia van regalar-li al Toni Torrens un retrat pintat en reconeixement a la seva tasca en l’organització dels foguerons de Gràcia.

“El Centre” de Gràcia i Els Pastorets

        

Les representació dels pastorets a “El Centre”, són de les més antigues de Gràcia. Un exemple és l’estrena l’any 1897 de “L’Estel de Natzaret”, obra d’en Ramon Pàmies amb música del mestre Francesc Realp, ambos socis del “Centre” i que es va representar a l’entitat fins el Nadal de 1901. A causa de les desavinences de diferents socis amb l’entitat va generar un ruptura en la qual un gran nombre de socis es donaren de baixa i poc després crearen el Cercle Catòlic.
Malgrat aquesta desafortunada situació en la que “El Centre” va continuar les representacions dels Pastorets amb un altre text. Proba de la importància d’aquestes representacions es pot trobar el 1905 que coincident amb els Pastorets l’entitat va inaugurar la seva instal•lació de llum elèctrica i que la va convertir en la primera entitat de Gràcia amb aquesta mena d’il•luminació.
L’obra que es va representar a “El Centre” durant molts anys fou “Los pastorcillos de Belén” a partir d’un text que havia trobat mossèn Alsina, consiliari dels Lluïsos de Gràcia, un quans anys abans. Actualment i des de fa vint anys es representa amb molt èxit Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, obra de les que es fan diferents sessions al llarg de les festes de Nadal.
El següent reportatge es d’una de les representacions del Nadal 2011-12.

          

“Les cançons de 1988” el concert inaugural del Tradicionàrius 2012

Com explica la gent del CAT, l’any 1988 un grup de músics vinculats en la música més tradicional i provinents de formacions com La Orquestra Galana, La Murga, El Grup de Folk, Ara Va de Bo, Primera Nota, van participar en el primer Festival Tradicionàrius, i en el bar del centre cívic L’Artesà de la vila de Gràcia van deixar empremta amb les seves cançons. Ara 25 anys després, Xavi Lloses ha arranjat una selecció d’aquestes cançons per un nou espectable, que partint d’aquestes les ha transmutat fins a trobar una  contemporaneïtat sorprenent.

Un concert a càrrec de Xavi Lloses acompanyat per l’Escolania de la Quadratura del Cercle, el seu grup de confiança, i la col•laboració especial de Marcel Marimon.
D’aquest interessant concert inaugural del Tradicionàrius 2012, anomenat “Les cançons de 1988” celebrat al CAT el passat 23 de gener de 2012, publiquem les següents fotografies.
      

Inauguració del Tradicionàrius 2012

       
El passat divendres 13 de gener, a les 22,00 hores, amb la perceptiva cercavila per diferents carrers de la vila de Gràcia a càrrec dels Ministrers de la Vila Nova, és va obrir l’edició 2012 del Tradicionàrius, que perllongarà les seves activitats fins el 30 de març del 2012.
D’aquest acte inaugural us oferim el següent reportatge fotogràfic.
     

 Fotos Josep Maria Contel

Estrena de l’Home dels Nassos de Gràcia

      
El passat 31 de desembre de 2011, sobre les 10,00 hores del matí, va fer la seva primera aparició pública l’Home dels Nassos de la vila –amb gran semblança a Francesc Derch i Alió darrer alcalde de la Gràcia independent i cap de la Revolta de les Quintes de 1870– al balcó de l’ajuntament de Gràcia, al so de les grallers que li donaven la benvinguda.
Després de les presentacions protocol•làries a la porta de l’Ajuntament per part de Josep Maria Contel, Arnau Solani i Eugeni Rodoreda conseller de Cultura de Gràcia, l’home dels nassos va iniciar el seu periple per diferents carrers de Gràcia on va anar saludant a tots els benefactors del seu naixement que es va trobar, així com a totes les persones i nens i nenes que es van acostar a saludar-lo.
La comitiva que estava formada per vuit acompanyants vestits amb camisa i mocador de traginer, un nombrós grup de músics amb gralles i tabals i la figura de l’home dels nassos, va fer el següent recorregut: carrers Goya, Gran de Gràcia, Sant Eugènia, on va visitar el mercat de la Llibertat, a continuació va seguir per Cigne, Gran de Gràcia fins a la plaça Trilla i retornant pel mateix carrer fins a la Travessera de Gràcia, seguint per ella fins el mercat de l’Abaceria Central, on també es va fer una acurada visita.
L’itinerari va continuar fins a la Travessera de Gràcia amb Sicilia, per seguir més tard per Escorial, Providència, Verdi plaça Revolució, Mare de Déu dels Desemparats, Penedès i plaça de la Vila, on de retorn al balcó de l’ajuntament l’home dels Nassos de Gràcia es va acomiadar de tots els graciencs fins al proper 31 de desembre 2012.
     

Els protagonistes de la Torre del Suro 2011

Recull d’imatges dels protagonistes del pessebre vivent de la Torre del Suro 2011.