Un home dels nassos a la gracienca
L’Home dels Nassos va ser només, durant moltes dècades, una tradició oral, una juguesca que el 31 de desembre es feia als més petits de la casa, –a veure si trobes l’home dels nassos! comentava algun familiar, i l’infant preguntava –qui és aquest senyor?¬ I, amb un somriure burlesc, la resposta no es feia esperar –doncs un home que té tants nassos com dies té l’any, i la criatura pensava –renoi, un home amb tres cents seixanta cinc nassos!. Fins i tot hi havia famílies que sortien a passejar per mirar si trobaven el misteriós personatge i, com és natural, mai no el trobaven.
Ara bé aquest mític personatge que durant anys només s’havia representat en dibuixos, en els quals li destacaven un gran nas, va canviar el 1968 a Tarragona quan li van posar cos i va cobrar vida i d’historieta inanimada va passar a ser algú que la gent podia trobar-se pel carrer el darrer dia de l’any.
I com passa en totes les coses, amb el pas dels anys la figura de l’home dels nassos, ha anat prenent vida en diferents municipis de Catalunya, pobles com Flix, Reus, Les Borges del Camp, Tivissa, Vila-seca, L’Espluga de Francolí, Torroella de Montgrí, La Jonquera, Camprodon, Prat de Llobregat, Barcelona, Calella o Rubí entre altres anaren posant en marxa el seu particular home dels nassos local. I finalment també va arribar a la ciutat de Barcelona el 31 de desembre de 1998 de la mà de l’Arca de Noè.
Una figura festiva que durant tots aquests anys ha recorregut diferents barris de Barcelona. De les visites a Gràcia encara es recorda quan va baixar del campanar fins el balco de l’ajuntament per mitjança d’una tirolina o la visita a la plaça de la Virreina amb motiu de la recuperació d’un templet de la façana de l’edifici on va néixer en Joaquim Blume.
Però Gràcia i els graciencs, inquiets per iniciar noves aventures culturals, també es van fixar amb l’home dels nassos i la màgia i el misticisme que desprenia, per intentar crear el seu propi personatge. Finalment el resultat ha estat diferent, a la gracienca, fugint de la caricatura o d’essers festius i s’ha triat com a model un personatge molt important en la Gràcia independent com va ser Francesc Derch Alió, líder de la revolta de les Quintes de 1870, darrer alcalde de la Gràcia independent el 1897, i president de la Creu Roja gracienca els darrers anys de la seva vida. Francesc Derch Alió tenia un nas bastant normal, però al llarg de la seva vida va tenir molts nassos, gairebé com tots els dies d’un any.
L’Home dels Nassos va ser només, durant moltes dècades, una tradició oral, una juguesca que el 31 de desembre es feia als més petits de la casa, –a veure si trobes l’home dels nassos! comentava algun familiar, i l’infant preguntava –qui és aquest senyor?¬ I, amb un somriure burlesc, la resposta no es feia esperar –doncs un home que té tants nassos com dies té l’any, i la criatura pensava –renoi, un home amb tres cents seixanta cinc nassos!. Fins i tot hi havia famílies que sortien a passejar per mirar si trobaven el misteriós personatge i, com és natural, mai no el trobaven.
Ara bé aquest mític personatge que durant anys només s’havia representat en dibuixos, en els quals li destacaven un gran nas, va canviar el 1968 a Tarragona quan li van posar cos i va cobrar vida i d’historieta inanimada va passar a ser algú que la gent podia trobar-se pel carrer el darrer dia de l’any.
I com passa en totes les coses, amb el pas dels anys la figura de l’home dels nassos, ha anat prenent vida en diferents municipis de Catalunya, pobles com Flix, Reus, Les Borges del Camp, Tivissa, Vila-seca, L’Espluga de Francolí, Torroella de Montgrí, La Jonquera, Camprodon, Prat de Llobregat, Barcelona, Calella o Rubí entre altres anaren posant en marxa el seu particular home dels nassos local. I finalment també va arribar a la ciutat de Barcelona el 31 de desembre de 1998 de la mà de l’Arca de Noè.
Una figura festiva que durant tots aquests anys ha recorregut diferents barris de Barcelona. De les visites a Gràcia encara es recorda quan va baixar del campanar fins el balco de l’ajuntament per mitjança d’una tirolina o la visita a la plaça de la Virreina amb motiu de la recuperació d’un templet de la façana de l’edifici on va néixer en Joaquim Blume.
Però Gràcia i els graciencs, inquiets per iniciar noves aventures culturals, també es van fixar amb l’home dels nassos i la màgia i el misticisme que desprenia, per intentar crear el seu propi personatge. Finalment el resultat ha estat diferent, a la gracienca, fugint de la caricatura o d’essers festius i s’ha triat com a model un personatge molt important en la Gràcia independent com va ser Francesc Derch Alió, líder de la revolta de les Quintes de 1870, darrer alcalde de la Gràcia independent el 1897, i president de la Creu Roja gracienca els darrers anys de la seva vida. Francesc Derch Alió tenia un nas bastant normal, però al llarg de la seva vida va tenir molts nassos, gairebé com tots els dies d’un any.
Dades bàsiques
Construtora: Àngels Jutglar i Jutglar.
Alçada: 75 cm aprox.
Material: Resina de poliester i fibra de vidre.
Fotos Josep Maria Contel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada