dilluns, 18 de gener del 2016

La Santantonà de Forcall


La Santantonà de Forcall, és una festa medieval del foc que es celebra en honor de Sant Antoni Abat, i que en l’edició de 2016 va tenir lloc els dies 15, 16 i 17 de gener.
La festivitat de Sant Antoni (17 de gener), que amb la de Sant Pau ermità (15 de gener) i la de Sant Maür (18 de gener) donen nom a la setmana dels Barbuts, i que és considerada com la més freda de l’hivern, és una festa molt estesa pels Països Catalans, malgrat no ser en general un festa de patrocini de festes majors.
Sant Antoni i les tres tentacions que va patir, així com els dimonis, donen cada any forma a diferents propostes de festes algunes de les quals com les del Forcall i pobles veïns de la comarca del Maestrat i/o altres poblacions castellonenques, estan documentades ja en el segle XIV.
Una celebració popular fortament arrelada des de les Santantonades que en el pas dels segles i de la metamorfosi que es va produir de convertir el paganisme en cristianisme i de convertir les diferents divinits en dimonis i de fer aflorar diferents sants catòlics com és el cas de Sant Antoni.
Pel que fa a la festa de Forcall aquesta es celebra el cap de setmana més proper de de Sant Antoni, a la fi de que tots els fills del poble que estudien o treballen fora tinguin la possiblitat de viure la festa.
Prenen el calendari del 2016 com a referència el 26 de desembre els membres de la confraria van sortir al bosc a buscar un arbre -anomenat Maio- escollit  i tallat va ser traslladat fins al poble. El 9 de gener mentre uns anaven al bosc a tallà llenya, altres feien la pastà per elaborar les rotlletes i les coquetes típicas de la diada.
Arribats al 15 de gener, dia de La Santantonà, al migdia es va plantar el Maio al bell mig de la plaça major del poble i de les costelles que donaven forma a la barraca que a poc a poc van anar revestint de ramatge verd fins cobrir totalment l’escructura.


Segons definició acadèmica -El Maio o arbre maig, es un arbre esporgat de les branques baixes i adornat amb flors i cintes, que es plantava a la plaça o al carrer el primer dia de maig, i al voltant del qual es feien danses i altres cerimònies festoses-
Ara bé a la comarca dels Ports i zones veïnes tots els pobles fan una barraca o un foguera per la festa de Sant Antoni o bé per Sant Blai amb un Maio.
Aquesta barraca de verd té dues entrades, durant les hores que està aixecada molts veïns entren en el seu interior i donen tres voltes o tombs al voltant del Maio, reminicència de les tres tentacions de Sant Antoni.
A dos quarts de deu del vespre es va posar en marxa la comitiva de la Santantonà, formada per dos cremallers, el cremaller d’honor, del “despullat”,  la “filoseta”, les botargues i els sants, acompanyats pels dolçainers i tabaleters.

Personatges


El “despullat” és el cap de les botargues, personatges que corren pels carrers, pugen als balcons, o colpejant a la gent, especialment a les dones, amb una mena de fuets de paper enrotllat.


La “botarga”, és un personatge grotesc que representa al dimoni, no al malèfic tal com el presenta el cristianisme, sinó més aviat als daemones clàssics.


La “filosa o filoseta”, és l’únic personatge femení de les Santantonades i representa la tentació, però l’interpreta un home vestit molt extremat de dona i que entronca quan l’església catòlica no deixava que les dones poguessin participar en les funcions religioses, autos sacramentals, drames litúrgics, misteris, i fins hi tot en grups de teatre d’entitats catòliques i aquests papers femenins havien de ser interpretats per homes.

divendres, 1 de gener del 2016

La Festa del Pi de Centelles


La Festa del Pi de Centelles és una festa que està catalogada com a Festa Tradicional d’Interés Nacional per Ordre de 17 novembre de 1987 de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 922) i Festa patrimonial d’interès nacional del 25 de maig de 2010.

Història:
Aquesta és una festa emmarcada dins de les celebracions de la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles, que malgrat que té el seu plat fort el dia 30 de desembre, comença uns dies abans i acaba uns dies després, tots ells dins del període del solstici d’hivern.

Una tradició que ve documentada des del 1751 i referendada per altres documents del segle XIX, però que malgrat aquesta antiguitat coneguda, es ben segura els seus orígens siguin més antics i relacionats amb les celebracions ancestrals de culte als arbres i els rituals pagans de fecundació vinculats amb el solstici d’hivern, així com també en la regeneració de la natura.
Una festa que a banda de l’arbre l’altre protagonista és el poble de Centelles i els seus veïns i veïnes, molts dels quals galejadors, que amb les seves armes d’anvantcarga, escopetes, fusells i trabucs, cada 30 de desembre, faci fred o calor, plogui o nevi, disparem les seves armes fent “gales” en honor de Santa Coloma, oferint-li també un pi guarnit amb pomes i neules, que han tallat poques hores abans tal com feien els seus avantpassats.
La Festa del Pi comença el 26 de desembre, diada de Sant Esteve, quan un grup de galejadors surten a escollir i marcar el Pi que protagonitzarà la celebració del dia 30, -un pi de tronc recte i brancada rodona i espessa-. El dia 27, es preparen els ramells de pomes i neules que es penjaran amb l’arbre i el dia 29, a l’ajuntament es reparteix la pólvora entres els galejadors i galejadores.









Mostra de pessebres a Barcelona 2014-15

Mostra de l’Associació Pessebrista de Barcelona

Història:
L’Associació de Pessebristes de Barcelona som una entitat sense ànim de lucre que va néixer fa més de 150 anys, el 1863, a la ciutat de Barcelona.
La nostra principal tasca és fomentar el coneixement del treball artesanal així com protegir la tradició i el patrimoni de l’art pessebrista.
Comptem amb un dels patrimonis etnogràfics més importants de Barcelona, així com del món pessebrista a nivell internacional.
Som els creadors del corrent artístic Escola de Barcelona i fundadors de la Federació Internacional de Pessebristes.
Entenem que no hi ha un únic model vàlid de pessebre, sinó que tots els pessebres són vàlids, reconeixent que qualsevol demostració artística i creativa personal, ja té validesa per si mateixa.



Naixement a la marina de Ma Teresa Clanxet


Adoració dels pastors de Joan M. Rius


Naixement dels socis de la APB


Camí de Reis de l’Agrupació Pessebrista de Roda de Ter


Cercant Posada de Joan Ginestà

Mostra de pessebres a Vilanova i la Geltrú 2014-15

Mostra de pessebres de l’Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú
http://www.pessebresvng.org


Història:
L'any 1943, un
grup de vilanovins -gràcies a l’impuls de l’arxiprest Mossèn Llorenç Garriga- va organitzar un Concurs de Pessebres, constituint-se així una junta que aconseguí, el següent any, que a aquella agrupació de pessebristes se li concedís el títol de Delegació de l’Associació de Pessebristes de Barcelona.
Era tanta la il·lusió d'aquella gent que el mateix any, per Setmana Santa, van construir un calvari. No van poder esperar el Nadal.
L’Associació va desenvolupar les seves activitats fins a mitjans dels anys 60 amb concursos anuals de pessebres i periòdics de calvaris.
Passaren tres o quatre anys de baixa activitat, en els quals els pessebristes es mostren pràcticament inactius.
A principis de l’any 1970, es recupera la iniciativa i es torna a reemprendre el curs normal de l'Associació amb l'organització de noves exposicions.
L’Associació de Pessebristes de Vilanova i la Geltrú es constitueix formalment l'any 1996, registrant els seus estatuts al Departament d'Associacions de la Generalitat de Catalunya i incorporant-se a la Federació Catalana de Pessebristes.
Avui en dia, a banda de les habituals exposicions, la nostra Associació té també l’encàrrec de construir el Pessebre de la Plaça de la Vila de Vilanova, i organitza diferents actes: Celebració de la Festa de Sant Francesc d'Assís, visita d'exposicions de pessebres d'altres Associacions de Catalunya, curset de pessebrisme... I pel que fa al nombre de socis, en l'actualitat, ja compta amb gairebé un centenar de membres.




 Cercant Posada, d’Amadeu Rafecas amb figures dels Germans Castells


El Cens, de Pere Botifoll amb figures dels Germans Castells


Cercant Posada al Born, de Daniel Olivé amb figures de Carlos Delgado


Caga tió, d’Aleix Ruiz amb figures de Carlos Delgado