La Santantonà de Forcall, és una festa medieval del foc que es
celebra en honor de Sant Antoni Abat, i que en l’edició de 2016 va tenir lloc
els dies 15, 16 i 17 de gener.
La festivitat de Sant Antoni (17
de gener), que amb la de Sant Pau ermità (15 de gener) i la de Sant Maür (18 de
gener) donen nom a la setmana dels Barbuts, i que és considerada com la més
freda de l’hivern, és una festa molt estesa pels Països Catalans, malgrat no
ser en general un festa de patrocini de festes majors.
Sant Antoni i les tres tentacions que va patir, així com els dimonis,
donen cada any forma a diferents propostes de festes algunes de les quals com
les del Forcall i pobles veïns de la comarca del Maestrat i/o altres poblacions
castellonenques, estan documentades ja en el segle XIV.
Una celebració popular fortament arrelada des de les Santantonades que
en el pas dels segles i de la metamorfosi que es va produir de convertir el
paganisme en cristianisme i de convertir les diferents divinits en dimonis i de
fer aflorar diferents sants catòlics com és el cas de Sant Antoni.
Pel que fa a la festa de Forcall aquesta es celebra el cap de setmana
més proper de de Sant Antoni, a la fi de que tots els fills del poble que
estudien o treballen fora tinguin la possiblitat de viure la festa.
Prenen el calendari del 2016 com a referència el 26 de desembre els
membres de la confraria van sortir al bosc a buscar un arbre -anomenat Maio-
escollit i tallat va ser traslladat fins
al poble. El 9 de gener mentre uns anaven al bosc a tallà llenya, altres feien
la pastà per elaborar les rotlletes i les coquetes típicas de la diada.
Arribats al 15 de gener, dia de La Santantonà, al migdia es va plantar
el Maio al bell mig de la plaça major del poble i de les costelles que donaven
forma a la barraca que a poc a poc van anar revestint de ramatge verd fins
cobrir totalment l’escructura.
Segons definició acadèmica -El Maio o arbre maig, es un arbre esporgat
de les branques baixes i adornat amb flors i cintes, que es plantava a la plaça
o al carrer el primer dia de maig, i al voltant del qual es feien danses i
altres cerimònies festoses-
Ara bé a la comarca dels Ports i zones veïnes tots els pobles fan una
barraca o un foguera per la festa de Sant Antoni o bé per Sant Blai amb un Maio.
Aquesta barraca de verd té dues entrades, durant les hores que està aixecada
molts veïns entren en el seu interior i donen tres voltes o tombs al voltant
del Maio, reminicència de les tres tentacions de Sant Antoni.
A dos quarts de deu del vespre es va posar en marxa la comitiva de la
Santantonà, formada per dos cremallers, el cremaller d’honor, del
“despullat”, la “filoseta”, les
botargues i els sants, acompanyats pels dolçainers i tabaleters.
Personatges
El “despullat” és el cap de les botargues, personatges que corren pels
carrers, pugen als balcons, o colpejant a la gent, especialment a les dones,
amb una mena de fuets de paper enrotllat.
La “botarga”, és un personatge grotesc que representa al dimoni, no al
malèfic tal com el presenta el cristianisme, sinó més aviat als daemones
clàssics.
La “filosa o filoseta”, és l’únic personatge femení de les
Santantonades i representa la tentació, però l’interpreta un home vestit molt
extremat de dona i que entronca quan l’església catòlica no deixava que les
dones poguessin participar en les funcions religioses, autos sacramentals,
drames litúrgics, misteris, i fins hi tot en grups de teatre d’entitats
catòliques i aquests papers femenins havien de ser interpretats per homes.