Aquesta és una festa emmarcada dins de les celebracions de la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles, que malgrat que té el seu plat fort el dia 30 de desembre, comença uns dies abans i acaba uns dies després, tots ells dins del període del solstici d’hivern.
Una tradició que ve
documentada des del 1751 i referendada per altres documents del segle XIX, però
que malgrat aquesta antiguitat coneguda, es ben segura els seus orígens siguin
més antics i relacionats amb les celebracions ancestrals de culte als arbres i
els rituals pagans de fecundació vinculats amb el solstici d’hivern, així com
també en la regeneració de la natura.
Una festa que a banda de
l’arbre l’altre protagonista és el poble de Centelles i els seus veïns i
veïnes, molts dels quals galejadors, que amb les seves armes d’anvantcarga,
escopetes, fusells i trabucs, cada 30 de desembre, faci fred o calor, plogui o
nevi, disparem les seves armes fent “gales” en honor de Santa Coloma,
oferint-li també un pi guarnit amb pomes i neules, que han tallat poques hores
abans tal com feien els seus avantpassats.
La Festa del Pi comença el
26 de desembre, diada de Sant Esteve, quan un grup de galejadors surten a
escollir i marcar el Pi que protagonitzarà la celebració del dia 30, -un pi de
tronc recte i brancada rodona i espessa-. El dia 27, es preparen els ramells de
pomes i neules que es penjaran amb l’arbre i el dia 29, a l’ajuntament es
reparteix la pólvora entres els galejadors i galejadores.
Arribats el dia 30, dia
gran, la festa comença a les set del matí amb l’assistència a missa, a la
sortida de la qual es produeixen els primers trets de la jornada que serveixen per
despertar el poble. Mentre els festers armats o no comencen a endinsar-se al
bosc, on a prop del Pi escollit s’encenen diferents focs per tal de cuinar la
botifarra de l’esmorzar, acabat aquest i passades les 9 del matí s’inicia l’acte
de tallar el Pi. Mentre aquest està subjectat per quatre caps de corda, una
munió de galejadors i galejadores es van tornant per anar donat cops de destral
i anar tallant l’arbre.
Una vegada aquest a terra es
produeix el primer tall del tronc per ajustar-lo a la mida justa que ha de
tenir per facilitar el seu ancoratge en el carro, tot seguit entre en acció un
carro tirat per dos bous que s’acosta al Pi i que el galejadors el col·locaran
dret dins del carro. Tot seguit la comitiva precedida de galejadors disparant
trets es dirigeix cap al poble a on entrarà a les 12 del migdia, arribats a la
plaça i amb al Pi al mig de la plaça tots els galejadors i galejadores disparen
les seves armes sense parar una llarga estona, al final tanca l’estada en
aquesta plaça una dansa.
Tot seguit el carro segueix
fins la plaça Mossèn Joan Xandri o de l’església, on les escales d’aquesta esperen
els galejadors, arribat aquest punt el Pi, es tornar a tallar un tros del seu
tronc i a continuació dret i a força de braços és pujat graó a graó fins a la
porta del temple on se’l fa ballar als acords de la tonada Ara balla el Pi.
Acabat el ball el Pi entra a l’interior de l’església, arribat al presbiteri,
es talla la resta del tronc fins la copa de l’arbre, tot seguit comença a ser
hissat cap per avall sobre l’altar major amb cinc poms de pomes i neules
lligats a la brancada fins estar a l’alçada de Santa Coloma mentre els
galejadors entonen l’himne de Centelles.
El dia 31, festivitat de
Santa Coloma i Festa Major d’hivern al matí es celebra l’ofici solemne amb
l’assistència dels galejadors i galejadores al sortida del qual aquests fan
“gala” fins acabar la pólvora. Finalment el dia 6 de gener a la sortida de la
missa del migdia, el Pi es despenjat mentre les seves branques i pomes són
repartides entre el galejadors.
Fotografies i text Josep Maria Contel - 2015
Font web ajuntament Centelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada