dilluns, 23 de febrer del 2015

La promesa de Josep Vidal i Granés, iniciador de la romeria de Sant Medir

Placa en record de Josep Vidal Granés inaugurada el 3 de març de 1957
(Foto Josep Maria Contel)
  
La festa de Sant Medir que cada any es celebra a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi, Sants i fa dècades també a Poble Sec, i que és prou coneguda arreu de Barcelona, té el seus orígens en Josep Vidal i Granés, un forner que vivia a Gràcia i tenia el seu negoci a l’edifici que hi ha havia a la cantonada del carrer Gran de Gràcia amb Sant Marc, i que un bon dia va fer una promesa al Sant. Com se li va complir, va iniciar una tradició que avui fa uns 180 anys que se celebra.
Poc o molt s’ha parlat o es parla sobre l’origen de la festa. Se sap per uns o per altres, que estan malalt, Josep Vidal i Granés va prometre al Sant que si es curava, l’any següent aniria en pelegrinatge a l’ermita que hi ha a la serra de Collserola i més concretament en el terme municipal de Sant Cugat, poble on Josep Vidal va passar la infantesa i la joventut. Aquestes fonts imprecises assenyalen també la data de 1830 com l’any que es va fer aquesta primera romeria o visita.
En aquest sentit, Aureli Capmany especulava amb la possibilitat de que la promesa l’hagués fet cercant la protecció del Sant envers un cap carlí, cosa que podia donar a pensar, amb moltes possibilitats, que fos en relació al seu germà gran, Ignasi, que s’havia hagut de refugiar durant la primera guerra Carlina o guerra dels Set Anys, el juliol de1835, al voltant de la Torre Negra, propietat del monestir de Sant Cugat, abans d’enrolar-se a les files carlines. Si féssim cas a aquest plantejament, la festa no hauria començat fins l’any 1836 o 1837.
Ara bé, sent una festa que fa tants anys que se celebra i que ha estat encetada o iniciada per una persona sola, coneguda, i amb la implicació de la seva família, com pot ser que no es tingui clar quina era aquesta promesa i la data de la mateixa? Quin és el misteri que envolta tot això? Remenant papers, llegint per aquí i per allà, al final es van trobant diferents peces que configuren un trencaclosques que ara exposaré.
Aquesta és una hipòtesi del perquè es va fer la promesa i de més o menys quan es va poder fer la primera romeria, basant-me en diferent documentació i en l’anàlisi de fets històrics viscuts en aquest país, per entendre el tot plegat.
Josep Vidal i Granés va néixer el 1803, al barri de Santa Maria del Mar de Barcelona. El 1808, any de l’inici de la guerra del Francès, es va traslladar amb la seva família a Sant Cugat. Se sap que el seu pare treballava a la fleca del monestir i que els seus fills baixaven a Barcelona a aprendre l’ofici de flequer.
Mentre, el 1820, Rafael del Riego feia la proclama lliberal que conduí finalment al rei Ferran VII a jurar, el 9 de març de 1820, la Constitució del 1812, també dita de Cadis, entrant així Espanya en el període que es va conèixer com el Trienni Liberal.
Aquesta acció de Riego i d’altres polítics espanyols per a arraconar l’absolutisme del monarca i avançar cap a un país més modern, no va estar ben vista per a un gran sector de la població del país, sobretot per gent conservadora de molts pobles i de gent ultra conservadora i molt vinculada amb l’església catòlica.
A Espanya, i també a Catalunya, hi va haver molts homes que s’enrolaren en partides armades que s’anomenaran realistes per fer front al govern i enfrontant-se al seu exèrcit. A Catalunya aquestes partides realistes foren expulsades finalment de la Seu d’Urgell, on havien constituït la Regència d’Urgell, el mes de novembre de 1822, per l’exèrcit d’Espoz i Mina, que les va obligar a exiliar-se al sud de França.
Un d’aquest “realistes” fou Josep Vidal i Granés, qui fugi de Sant Cugat el 1822, a l’edat de 19 anys, per integrar-se en una d’aquestes partides, acabant com la resta dels seus companys exiliat a França.
Gairebé paral·lelament aquests fets, Ferran VII demanava, el mateix any 1822, la intervenció de la Santa Aliança, formada per Àustria, Prússia, Rússia i França, en el Congrés de Verona, per retornar Espanya a l’absolutisme que el monarca i les classes més conservadores i inamovibles volien pel país.
Pocs mesos després, el 7 d’abril de 1823, creuaven la frontera i entraven a Espanya els Cent mil fills de Sant Lluís, un exèrcit comandat per Lluís Antoni de Borbó duc d’Angulema, format per 60.000 homes de l’exèrcit francès i l’exèrcit de voluntaris realistes format per uns 30.000 homes, dirigits pel general Quesada, el comte d’Espanya i el baró d’Eroles, que acabaren amb el Trienni Lliberal i instauraren de nou l’absolutisme més dur i arcaic, només es va deixar de reinstaurar la Inquisició com volien molts dels voluntaris realistes. El país va entrar aleshores en el que s’ha conegut com la dècada ominosa.
Josep Vidal i Granés formava part d’aquest exèrcit de voluntaris realistes.
Per una orde del 10 de juny de 1823, el voluntaris realistes es convertiren en una milícia, amb l’objectiu de lluitar contra totes les persones lliberals i evitar la creació d’un nou govern constitucional.
Josep Vidal i Granés va servir en aquesta nova milícia en qualitat de soldat a Voluntarios Realistas, Regimiento de Infanteria número 10, essent llicenciat a Vilafranca del Penedès, el 17 de maig de 1825. La llicència absoluta va ser signada pel coronel del regiment d’infanteria 10, Josep de Torres.

  
L'ermita de Sant Medir entre els anys 1910-1915
   
El 21 de març de 1826, Josep Vidal és va casar amb Teresa Roig i Mora, a l’església parroquial de Santa Maria del Pi, anant a viure al carrer Gran número 111, (abans 103) cantonada amb el carrer de Sant Marc, on va obrir un forn.
Mentre la jove parella feia el seu dia a dia a Gràcia, el 1827 va esclatar la guerra dels Malcontents, promoguda pels antics realistes i sectors de la societat més conservadora, que creien que Ferran VII era molt tebi amb els lliberals i que calia donar un cop de timó a la política espanyola, fent-la encara més conservadora i demanant el restabliment de la Inquisició.