EL CARRO GROS Impressions de cultura popular: La Santantonà de Forcall

La Santantonà de Forcall, és una festa medieval del foc que es celebra en honor de Sant Antoni Abat, i que en l’edició de 2016 va tenir lloc els dies 15, 16 i 17 de gener.

La festivitat de Sant Antoni (17 de gener), que amb la de Sant Pau ermità (15 de gener) i la de Sant Maür (18 de gener) donen nom a la setmana dels Barbuts, i que és considerada com la més freda de l’hivern, és una festa molt estesa pels Països Catalans, malgrat no ser en general un festa de patrocini de festes majors.

Sant Antoni i les tres tentacions que va patir, així com els dimonis, donen cada any forma a diferents propostes de festes algunes de les quals com les del Forcall i pobles veïns de la comarca del Maestrat i/o altres poblacions castellonenques, estan documentades ja en el segle XIV.

Una celebració popular fortament arrelada des de les Santantonades que en el pas dels segles i de la metamorfosi que es va produir de convertir el paganisme en cristianisme i de convertir les diferents divinits en dimonis i de fer aflorar diferents sants catòlics com és el cas de Sant Antoni.

Pel que fa a la festa de Forcall aquesta es celebra el cap de setmana més proper de de Sant Antoni, a la fi de que tots els fills del poble que estudien o treballen fora tinguin la possiblitat de viure la festa.

Prenen el calendari del 2016 com a referència el 26 de desembre els membres de la confraria van sortir al bosc a buscar un arbre -anomenat Maio- escollit i tallat va ser traslladat fins al poble. El 9 de gener mentre uns anaven al bosc a tallà llenya, altres feien la pastà per elaborar les rotlletes i les coquetes típicas de la diada.

Arribats al 15 de gener, dia de La Santantonà, al migdia es va plantar el Maio al bell mig de la plaça major del poble i de les costelles que donaven forma a la barraca que a poc a poc van anar revestint de ramatge verd fins cobrir totalment l’escructura.

Segons definició acadèmica -El Maio o arbre maig, es un arbre esporgat de les branques baixes i adornat amb flors i cintes, que es plantava a la plaça o al carrer el primer dia de maig, i al voltant del qual es feien danses i altres cerimònies festoses-

Ara bé a la comarca dels Ports i zones veïnes tots els pobles fan una barraca o un foguera per la festa de Sant Antoni o bé per Sant Blai amb un Maio.

Aquesta barraca de verd té dues entrades, durant les hores que està aixecada molts veïns entren en el seu interior i donen tres voltes o tombs al voltant del Maio, reminicència de les tres tentacions de Sant Antoni.

A dos quarts de deu del vespre es va posar en marxa la comitiva de la Santantonà, formada per dos cremallers, el cremaller d’honor, del “despullat”, la “filoseta”, les botargues i els sants, acompanyats pels dolçainers i tabaleters.

Personatges

El “despullat” és el cap de les botargues, personatges que corren pels carrers, pugen als balcons, o colpejant a la gent, especialment a les dones, amb una mena de fuets de paper enrotllat.

La “botarga”, és un personatge grotesc que representa al dimoni, no al malèfic tal com el presenta el cristianisme, sinó més aviat als daemones clàssics.

La “filosa o filoseta”, és l’únic personatge femení de les Santantonades i representa la tentació, però l’interpreta un home vestit molt extremat de dona i que entronca quan l’església catòlica no deixava que les dones poguessin participar en les funcions religioses, autos sacramentals, drames litúrgics, misteris, i fins hi tot en grups de teatre d’entitats catòliques i aquests papers femenins havien de ser interpretats per homes.

Iniciada la comitiva de la Santantonà aquesta va començar a recorre els diferents carrers del poble, movent-se al voltant d’una corda molt llarga que duen uns portadors i en la qual al mig hi anaven els sants. Un recorregut que entre parades per veure i menjar quelcom va passar en tres ocasions per la plaça Major.

Finalment la comitiva va arribar sobre les onze de la nit a la plaça, on al voltant de la barraca seguiren assetjant als sants fins introduir-los a la barraca, mentre el cremadors l’encenien. D’aquesta lluita entre el bé i el mal, al final Sant Antoni va vencé als dimonis. Mentre la barraca començava a cremar el “despullat”, la “filoseta” i les “botargues” donaren voltes a la barraca disparant coets borratxos. Amb la barraca en flames els veïns de poble la començaren a creuar sota el foc mentre l’organització ho va permetre.

Més tard sobre dos quarts de dotze de la nit, es va celebrar la “Processó del matxos” que van ser beneïts a la porta de l’església així com la resta d’animals que hi van prendre part.

El dia 16 és va celebrar la diada de Sant Antoni, amb una missa solemne a les onze del matí i a continuació la processó amb el sant per diferents carrers del poble. Al finalitzar a aquesta es va obsequiar als participants, veïns i visitants, de les típiques coquetes i rotlletes amb un gotet de moscatell o aiguardent.

Després a dos quarts d’un tingué lloc la cercavila amb “grupes” per diferents carrers del poble i a les cinc de la tarda el “llaurà i sembra” a la plaça Major.