En plena Festa Major de
l’Arboç 2016, el dissabte 27 d’agost a la tarda, poc després de la celebració
de les Completes i del cant dels Goigs de Sant Julià, es va representar a
l’església parroquial, el Ball Parlat de
Sant Julià. Una escenificació que va anar a càrrec de l’Elenc Artístic Arbocenc i l’Esbart
San Julià de l’Arboç.
El Ball Parlat de Sant Julià és un espectacle, d’apròximadement d’uns
vint minuts, de teatre amb diferents pinzellades de dansa, que a través dels
diferents quadres que s’escenifiquen, narra part de la vida d’aquest Sant.
Un ball parlat que data del
primer terç del segle XIX, filant més prim hi ha qui el situa en l’acabament de
la Guerra del Francès (1808-1814). Una peça que al llarg del segle XIX es va
anar representant de forma intermitent i en alguna ocasió també en el segle XX.
En l’actualitat i gràcies a l’Elenc Artístic Arbocenc que el va
recuperar el 2004, aquesta peça de teatre popular de carrer poc coneguda per la
gent de fora de la comarca, s’ha anat representant cada any la vigília del
quart diumenge d’agost.
Sobre aquest ball l’Elenc Artístic Arbocenc el defineix
amb aquestes paraules:
OrígensDel Ball Parlat de Sant Julià de l'Arboç ens en dóna notícia mossèn Gaietà Vilaplana, el qual ens informa de la seva representació els anys 1842, 1846 i 1876. Però no és ben bé fins el 2003 que es torna a recuperar aquest ball parlat a partir del text que ofereix Joan Vallés i Ribas (1884-1911), en la seva Llibreta Vallés. Aquesta restauració ha anat i va actualment a càrrec de l’Elenc Artístic Arbocenc.
És un ball parlat de tradició religiosa, i més concretament relacionat amb els sants, és a dir, aquells que formen part d'un cicle hagiogràfic.
El ball parlat de Sant Julià, presentat escènicament com a retaule o acte-sacramental, és més propi de ser executat en esglésies o places, que no pas en un escenari convencional. La posada en escena queda configurada en tres espais alternatius: casa del rei Marcià – la presó – casa de Julià. Els personatges es mouen individualment en el mateix espai o amb curts desplaçaments vers un altre àmbit.
En una altra escena, però no de manera simultània i com element separador dels diferents moments del guió, una parella de trobadors medievals (home i dona) dansen una melodia interpretada per gralla i tabal, segons la partitura del Ball de Sant Julià que Antoni Insenser va recollir a principis del segle XX. Aquesta dansa es basa en dues peces curtes: “el toc de camí del martiri” i “la passada”.
Ens diu l’argument que el rei Marcià decreta persecució i guerra declarada al cristià, malgrat els precs de la seva muller, i l’enfrontament amb la seva pròpia filla, seguidora de la fe cristiana.
Dignataris i alts càrrecs militars de Macià aconsellen ajusticiar a Julià i la seva família, en no voler renegar de Déu Nostre Senyor, ni abraçar-se a les creences paganes. No satisfet amb aquesta mesura, el rei ordena també empresonar a la seva esposa i filla. Però Déu envia un àngel per atorgar-los la glòria eterna i fa lliurament al màrtir Julià, de la palma i la corona de llorer.
Fotos i text Josep Maria
Contel
Per més informació:
Elenc Artístic Arbocenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada